La primavera del 1906 Pau Picasso va a Gósol amb la seva companya, Fernande Olivier.

Aquí havia realitzat algunes de les obres més significatives de l'art modern i de les més commovedores de tots els temps: figures d'una rara intensitat, dolcesa en unes noies suaument tangibles al mateix temps que immerses en una llunyania misteriosa, nois enbolcallats en el misteri de l'espai intemporal, tots plegats enveïts per un color entre ocre, carn i rosa salmó amb tocs de gris. Produïen l'efecte d'un silenci arrogant i alhora amable, una forta sensació d'encant que es desprenia de la terra pedregosa d'aquell poble pirinenc, marcat pels segles i pel la clàssica i intraduïble bellesa de la simplicitat.

La breu estada a Gósol no només fou decisiva per la recerca artistica de Picasso sinó també per a tota l'evolució posterior de l'art del segle XX. Representava el final d'una etapa d'investigació i el despertar d'una nova era.